Sant Corneli

Situació Geogràfica

Sant Corneli és una serra amb un cim de 1.351,4 metres que es troba entre els municipis de la Conca de Dalt i d’Isona i Conca Dellà al Pallars Jussà.

Al cim hi ha un vèrtex geodèsic i l’Ermita de Sant Corneli i tot i que rep el nom de “muntanya”, és, de fet, una serra, que té continuïtat cap a llevant per la Costa Gran, en direcció a Abella de la Conca, i cap al nord-oest i nord per tot un seguit de serrats que davallen cap al poble d’Aramunt : Serrat de la Font de la O, Serra dels Corrals i Serrat Gros, entre d’altres.

Vegetació

La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, i té caràcter principalment submediterrani, les vessants nord són recobertes de claps de roure (Quercus pubescens) i carrasca (Quercus ilex), aquestes són força esteses a les terres baixes; el pi blanc (Pinus halepensis), pi pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris) coexisteixen de menor a major alçada, juntament amb matollar de boix (Buxus sempervirens). A les vessants sud les espècies dominants són el alzinars (Quercus ilex) i coscolls (Quercus coccifera) amb matollars d’argelaga (Genista scorpius), romer (Rosmarinus officinalis).

Fauna

L’espècie característica és el cérvol (Cervus elaphus), el qual gaudeix en aquestes serres d’una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus. Destaca també la presència de cabirols (Capreolus capreolus). El porc senglar (Sus scrofa) és força abundant i s’observa
regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits
del bosc.

Dins la fauna, eminentment forestal, destaca la presència de  la becada (Scolopax rusticola), i de les espècies protegides com el picot negre (Dryocopus martius) i el mussol pirinenc (Aegolius funereus).

Als espais oberts, podem observar la perdiu roja (Alectoris rufa), el conill (Oryctolagus  cuniculus)  i la llebre europea (Lepus europaeus); i als cingles i penya-segats no ens serà gens dificultós d’observar els grans rapinyaires, com ara el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor(Gyps fulvus); aquesta espècie és la colònia més important de Catalunya i habita dins la Reserva, l’aufrany (Neophron percnopterus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o l’àliga daurada (Aquila chrysaetos).

Entre els carnívors destaca la presència de la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles)  i la fagina (Martes foina). Per últim, cal ressenyar la presència dins els rierols i els cursos d’aigua d’espècies singulars, com ara: el tritó pirinenc  (Euproctus asper), endemisme ibèric o el cranc de riu ibèric, (Austropotamobius pallipes) cada cop més escàs.

Context Històric: La Guerra civil

Immediatament després de la rebel·lió militar, el 18 de juliol del 1936, les forces triomfadores d’Aragó i de Navarra, d’un costat, i de Catalunya, de l’altre – és a dir, «nacionals» o «franquistes», d’una banda, i republicans o «rojos», de l’altra –, van trobar-se prop d’Osca, de Saragossa  i de Terol, quedant establerta així una línia de front que anava de nord a sud de tot Aragó i que no es va alterar substancialment fins al mes de març del 1938, en que l’exèrcit franquista va iniciar l’ofensiva al llarg de tot el front Aragonès per tal d’aïllar Catalunya de la resta de la República.

El dia 6 d’abril els tropes franquistes procedents del Pont de Montanyana entraren al Pallars  i ocuparen la central hidroelèctrica de Talarn. Els dies següent continuaren avançant i en pocs dies i poques baixes l’exèrcit franquista havia pres totes les centrals hidroelèctriques, principal objectiu, i gairebé tot el Pallars.

Les tropes nacionals no continuaren aleshores llur ofensiva i llur progressió cap a la vall del Segre i es quedaren al Pallars, situant-se  als cims pròxims paral·lels al riu Noguera. Allí s’atrinxeraren i hi romangueren tot al llarg del 1938 fins al gener- març del 1939. El front Pallarès va quedar establert en una línia que començava a Terradets i passava, en el primer sector, de sud a nord, per la serra del Cucut, la Campaneta, Porredó, Mont de Conques, Sant Corneli, Roc de Pessonada, i Llania. Totes aquestes posicions eren ocupades per les tropes de la 63  Divisió, la de Tella, que tenia el comandament general a la Pobla de Segur.

El dia 22 de maig l’Exèrcit Republicà inicià una formidable ofensiva en gairebé tot el front i es produïren  terribles combats en molts indrets de la línia, sent la zona de Sant Corneli , lloc clau per a la defensa de la zona de Tremp–Pobla i les seves centrals hidroelèctriques, fou un dels indrets on els combats, gairebé sempre de nit, i amb un nombre elevat de combatents republicans de la lleva del biberó, foren més aferrissats. En acabar una setmana després els combats, les posicions pràcticament no havien variat, i així varen restar fins que a finals de gener del 1939 les tropes republicanes es retiraren cap a l’interior de Catalunya.

Trinxera del cim de Sant Corneli

El setembre de l’any 1939, tot just  acabada la guerra es torna a refer la capella, col·locant de nou la imatge del sant a la capella i s’aixecà  una gran creu  de ciment en memòria del caiguts de l’exèrcit franquista en els combats del mes de maig del 1938. Pocs anys després la creu va caure a terra i va quedar tal com es pot veure  avui en dia.